gran gran gran... LOUIS PRIMA

Saüc (sambucus nigra)

És un arbre, sovint en estat arbustiu, d'entre 2 i 4 metres d'alçada que trobem al Pirineu en llocs humits no conreats però fèrtils. Els seus fruits formen raïms de petites baies de color negre brillant que penjen d'unes petites ramificacions rojenques. Són rics en sals minerals i vitamines dels grups B i C i reforcen el sistema inmunitari.

Els fruits els podem recollir entre octubre i novembre, quan ja són ben madurs, compte ja que si es cullen encara verds  són tòxics (contenen cianur). No hem de confondre tampoc aquests amb els de l'èvol (sambucus ebulus), plànta herbàcia de fruits semblants però que no penjen quan són madurs, aquets són realment d'una toxicitat molt alta.

El sauquer té moltes utilitats culinàries i medicinals, les flors es poden mejar fregides, amb les fulles i les flors podem fer infusions i amb els fruits madurs confitures (per cada kg de baies afegim 500 gr de sucre, un raig de llimona  i una mica d'aigua)

Al voltant del saüc giren històries i mites com que sota de cada arbre sauquer hi viu una vella a la que hem de demanar permís per cada branca, fulla o fruit que li agafem, si no ho fem quan consumim els seus productes ens pot portar desgràcies. 

fantàstica Billie Holiday (lady Day)

              

baixen les ovelles

foto: M. Gimeno

Comença a fer fred allà dalt,
cal que els animals baixin...
 poc a poc el fred també aribarà a casa.

el vermell de la tardor

Es el color de l'energia creativa intensa, de la calor que ara ja ens comença a faltar a la tardor, del foc, de l'amor i la passió. Com tot també té el seu aspecte negatiu i ens remet a la ira, la ràbia i l'odi.

L'aplicació en psicologia d'aquest color produeix augment de la pressió sanguinea, acceleració de la circulació i de la respiració.

Rosa Canina   
Foto: M. Gimeno

Els fruits del roser salvatge (gavarres) tenen propietats astringents, antiinflamatòries i cicatritzants. Es pot utilitzar en infusions o mermelades.

Un insecte fascinant...

Mantis Religiosa (mascle)
FOTO: M. Gimeno

Un insecte fascinant... el seu nom prové del llatí i vol dir adiví, a la Xina se la coneix com Tien ma (cavall del cel) i Sha ching (insecte assassí) degut a que en nombroses llegendes es presenta com un brau guerrer.

És un insecte quasi sempre solitari menys a l'època de reproducció, que coincideix amb la tardor, és llavors quan comença a extendre's el seu mite: la femella es menja al mascle, que es deixa consumir literalment i de forma passiva, durant la cópula (no sempre pasa, tan sols en un 40% dels cassos). A ell li augmenta la potència engendradora i a ella li serveix d'aliment... un bon tracte?

Foto: Artur Ribas 

Una reprentació més del mite de la "vagina dentata" present en diverses cultures en el qual el mascle veu la dona com un ésser traidor, amenaçant i castrador. Potser per protegir-se de l'altre, d'allò desconegut.

Aquesta idea de la dona com a animal depredador de l'home representada en les mantis religioses té relació amb un temor molt més ancestral; és la por a deixar de ser un mateix, a deixar-se perdre. La representació de la matis-dona durant l'efervescència del surrealisme va influir inclús a Dalí que sentia una por irracional cap al sexe femení.

femella mantis religiosa
Foto: Artur Ribas

Cardiguera

Foto: M. Gimeno

Algunes plantes tenen un component màgic

La cardiguera (Carlina acaulis y C. acantifolia), simbolitza el sol i es penjaba tradicionalment a les portes , a les comarques de muntanya, per impedir l'entrada de les bruixes en les cases i bordes, que segons diuen perdien el temps durant la nit comptant els pels daurats del cor de la cardiguera fins que es feia de dia.

Foto: M. Gimeno

Aquest pels són també un baròmetre natural que ens serveis per predir el temps, s'obren o es tanquen segons la humitat ambiental.


http://www.flickr.com/photos/38955783@N05/5216988859/in/set-72157625064527435/

Encuentro en el fin del mundo (2007). Herzog.

Fragment del gran documental de Werner Herzog (2007) sobre la vida al Pol Sud, un cotinent que es mou, no té llengua pròpia, viuen criatures fascinants, històries personals insòlites... inclassificable.

Gaudiu de les imatges i l'estimulació.

"qui té oli de pericó no li cal ni metge ni doctor"

L'oli de pericó o de hipèric (hipericum perforatum) és bó pel cops, torçades, cremades, talls i ferides.

Preneu nota: Cal recollir l'herba en el moment de la floració i n'aprofitem les flors. Les deixem macerar en oli durant 40 dies a "sol i serena". Un cop passats aquests dies el colem i el guardem en un pot de vidre en un lloc fosc i ben tapat.

El podem utilitzar també per fer fregues (o que ens les facin) quan hem fet un esforç muscular intens

Tindrem cura de no expossar la pell tractada al sol ja que pot produir taques.

L'hipèric té propietats medicinals, és tonificant, antiinflamatori, vascularitzant i cicatritzant.

mammatus

Foto: Artur Ribas

Aquest vespre el cel s'ha cobert de mammatus... ha estat sols un moment però... ha estat fantàstic.

Foto: M. Gimeno

benvinguts

qui busca troba, o això diuen.

benvinguts.