És un arbre, sovint en estat arbustiu, d'entre 2 i 4 metres d'alçada que trobem al Pirineu en llocs humits no conreats però fèrtils. Els seus fruits formen raïms de petites baies de color negre brillant que penjen d'unes petites ramificacions rojenques. Són rics en sals minerals i vitamines dels grups B i C i reforcen el sistema inmunitari.
Els fruits els podem recollir entre octubre i novembre, quan ja són ben madurs, compte ja que si es cullen encara verds són tòxics (contenen cianur). No hem de confondre tampoc aquests amb els de l'èvol (sambucus ebulus), plànta herbàcia de fruits semblants però que no penjen quan són madurs, aquets són realment d'una toxicitat molt alta.
El sauquer té moltes utilitats culinàries i medicinals, les flors es poden mejar fregides, amb les fulles i les flors podem fer infusions i amb els fruits madurs confitures (per cada kg de baies afegim 500 gr de sucre, un raig de llimona i una mica d'aigua)
Al voltant del saüc giren històries i mites com que sota de cada arbre sauquer hi viu una vella a la que hem de demanar permís per cada branca, fulla o fruit que li agafem, si no ho fem quan consumim els seus productes ens pot portar desgràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada